Lo molin de Salèlas
Introduction
Quand on apportait son grain au moulin, on attendait généralement la fin de la mouture pour reprendre sa farine. Ainsi, souvent, la molinièira tenait une petite auberge.
Autrefois, les meuniers (molinièrs) étaient payés en nature. Ils prélevaient soit le son, soit une part de la mouture : la moldura. À cause de ce prélèvement, leur réputation n'était pas des meilleures.
Ethnotexte
Justin CONQUET
né en 1918 au Pouget de Saint-Chély d'Aubrac.
Transcription
Occitan
Français
« Per anar mòldre lo blat, aquò èra tot un trabalh, amb un parelh de buòus. E pièi, aprèssa, aquò anèt melhor, ambe l’èga.
Anàvem als Brasses, i aviá un molin.
E la miá mamà èra estada molinièira al Molin de Salèlas, entremièg Condom e lo Poget-Vièlh. N’èra sortida d’aquel Molin de Salèlas. Sos parents èran molinièrs e ela èra estada molinièira.
I aviá pas tròp d’ases aicí mès los camins èran pas bien braves per i anar amb un parelh de vacas o de buòus e lo monde i anavan un pauc n’impòrta quora. Per anar de Condom a Sant-Chèli, caliá que passèsson per aquel Molin de Salèlas.
E fasián un pauc cafè, donavan a biure. »
Anàvem als Brasses, i aviá un molin.
E la miá mamà èra estada molinièira al Molin de Salèlas, entremièg Condom e lo Poget-Vièlh. N’èra sortida d’aquel Molin de Salèlas. Sos parents èran molinièrs e ela èra estada molinièira.
I aviá pas tròp d’ases aicí mès los camins èran pas bien braves per i anar amb un parelh de vacas o de buòus e lo monde i anavan un pauc n’impòrta quora. Per anar de Condom a Sant-Chèli, caliá que passèsson per aquel Molin de Salèlas.
E fasián un pauc cafè, donavan a biure. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...