La capèla per la pregària
Introduction
Tous les soirs, dans la pièce principale de la maison, on disait la prière face à une petite étagère appelée capèla, sur laquelle étaient posés une statue de la Vierge et un crucifix.
Ethnotexte
Denise CESTRIÈRES
née Salabert en 1918 à Vincennes (94).
Transcription
Occitan
Français
« Fasián la pregària lo ser. I aviá una capeleta al fons dels ostaus, totjorn. Apelavan aquò la capèla, i aviá una pichòta estagièira ambe l’estatua de la Senta-Vièrja, lo Crist e dos boquetons. Lo matin, cadun se desbrolhava, mès lo ser tot lo monde disiá la pregària tanlèu acabat de manjar, sans levar la taula, sans res, tot lo monde se metiá a ginolhs en fàça la capèla. La grand-mèra, totjorn la pus anciena, recitava la pregària. Me rapèle que començava per :
“Mettons-nous en la présence de Dieu et adorons-le.”
Aprèssa, i aviá lo Pater,l’Ave, totas las pregàrias correntas. »
“Mettons-nous en la présence de Dieu et adorons-le.”
Aprèssa, i aviá lo Pater,l’Ave, totas las pregàrias correntas. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...