Introduction
Les paroles de cette chanson écrite par l'abbé Célestin Aygalenc (1915-1959), curé de La Terrisse, né au Monastère-Cabrespine (Coubisou), illustrent l’attachement des montanhièrs à leur culture.
L'air est celui du "Rossinhòl" que certains font remonter aux guerres napoléoniennes. Il s’agit d’une valse.
Son
Marcel LUNEL
né en 1940 à Lieutadès (15).
Transcription
Occitan
Français
« Amont, amont dins la montanha,
Al mièg de cada pastural,
Dins l’èrba espessa e la ginçana,
Trobaretz un trace d’ostal.
Lo cantalés, lo vedelièr,
Ambe lo pastre,
I possan de cranes aücs,
Aiquí l’avètz nòstre masuc.
Quand dintraretz dins la cosina,
I veiretz coma mobilièr,
Al près d’una taula pauc fina,
Los badinhons e los colièrs.
E al darriès dins lo terrièr,
La bona cava,
Dins la frescor e dins l’escuc,
Garda la forma del masuc.
E tot amont jost la tiulada,
Al ras del fen dels vedelons,
Cadun plegat dins sa fleçada,
Los òmes barran los uèlhons.
Se dins la nuèch bufa en gisclent,
La Cantauesa,
Darrièr lo pargue rescondut,
S’enduèrm lo tropèl del masuc.
E lo matin plan revilhats,
Dins l’aubièira e los pès nuds,
Ambe la gèrla e lo farrat,
Se'n van los òmes del masuc.
Quand los vedèls an fach un bri(g)al,
Una tetada,
Cada tetina sul farrat,
Es una brava fònt de lach.
Quand a la fin d’un despartin,
Tastaretz la forma d’Aubrac,
Pensaretz que ser e matin,
Los cantaleses an trimat.
Per vos donar coma dessèrt,
La bona forma,
E lor diretz dins un aüc :
“Viva los òmes del masuc !”
Viva totes los cantaleses,
Que fan la forma e l’encalat,
Viva los pastres de las devesas,
Al mièg de lor tropèl daurat.
Viva los rols, los vedelièrs,
De la montanha,
E que totjorn sus cada truc,
Demòren dreches los masucs. »
Al mièg de cada pastural,
Dins l’èrba espessa e la ginçana,
Trobaretz un trace d’ostal.
Lo cantalés, lo vedelièr,
Ambe lo pastre,
I possan de cranes aücs,
Aiquí l’avètz nòstre masuc.
Quand dintraretz dins la cosina,
I veiretz coma mobilièr,
Al près d’una taula pauc fina,
Los badinhons e los colièrs.
E al darriès dins lo terrièr,
La bona cava,
Dins la frescor e dins l’escuc,
Garda la forma del masuc.
E tot amont jost la tiulada,
Al ras del fen dels vedelons,
Cadun plegat dins sa fleçada,
Los òmes barran los uèlhons.
Se dins la nuèch bufa en gisclent,
La Cantauesa,
Darrièr lo pargue rescondut,
S’enduèrm lo tropèl del masuc.
E lo matin plan revilhats,
Dins l’aubièira e los pès nuds,
Ambe la gèrla e lo farrat,
Se'n van los òmes del masuc.
Quand los vedèls an fach un bri(g)al,
Una tetada,
Cada tetina sul farrat,
Es una brava fònt de lach.
Quand a la fin d’un despartin,
Tastaretz la forma d’Aubrac,
Pensaretz que ser e matin,
Los cantaleses an trimat.
Per vos donar coma dessèrt,
La bona forma,
E lor diretz dins un aüc :
“Viva los òmes del masuc !”
Viva totes los cantaleses,
Que fan la forma e l’encalat,
Viva los pastres de las devesas,
Al mièg de lor tropèl daurat.
Viva los rols, los vedelièrs,
De la montanha,
E que totjorn sus cada truc,
Demòren dreches los masucs. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...