La maura
Introduction
Pendant la récréation ou à la sortie de l’école, on pratiquait toutes sortes de jeux universels ou traditionnels comme passa-cotelon (le jeu de la savate), barras (le prisonnier), rengueta (le morpion), cuta-maura, cuta-barrabaurin ou cuta-barrabau (colin-maillard), la resconduda (cache-cache), l'esparracat (la marelle), l'atrapa (à chat), las bolas (les billes), ou la truèja appelée aussi maura (ancêtre du golf). Pour former les équipes, on avait recours à des comptines.
Termes collectés au cours des enquêtes scolaires réalisées sur le canton de Rieupeyroux (1999) : la rengueta, passa-cotelon, la resconduda, l'atrapa, la ronda, la petarda, cuta-barrabaurin, l'esparracat, las barras.
Ethnotexte
Raymond BESSOU
né en 1926 à Montbressous de La Bastide, décédé en 2017.
Transcription
Occitan
Français
Quand èrem dròlles, aquò èra lo jòc que fasiam lo jorn que lo curat nos fasiá pas de catechirme.
Anàvem sus la plaça e aquò èra pas dificile. Ieu cresi qu’aquò èra l’abans-sistème de çò que fan ambe de traucs pels prats, çò qu’apèlan lo gòlf.
Fasiam de pichons traucs per la plaça ambe lo palfèr – perque li aviá lo trabalh del fabre qu’èra sur la plaça ambe lo palfèr que quilhava las vacas – qu’èra tot a fèt destinat a nòstres afars. Te fasiam de trauquets e, amb una pèira, d’a un a l’autre, suivant que la fasiam córrer, lo qu’aviá una pèira èra embestiat e caliá que la balhèsse a un autre.
Mès qu’en fàcia decont fasiam aquò, li aviá un vièlh cordonièr que, de temps en temps, quand nos vesiá que fasiam los trauces per la plaça, sortiá ambe lo capèl a la man e nos tirava d’aquí. »
Pas de traduction pour le moment.