La finida
Introduction
Le sonneur (campanièr, campanièira si c'était une femme) sonnait le glas (la finida, lo clas) plusieurs fois par jour, de l'annonce du décès jusqu'à l'enterrement.
Dans certaines paroisses, la sonnerie n'était pas la même s'il s'agissait d'un homme, d'une femme ou d'un enfant.
Ethnotexte
Georges BOUDES
né en 1936 à Montjaux.
Transcription
Occitan
Français
« Lo clas, apelavan aquò “la finida”.
Caliá començar per la campana la pus gròssa, tres còps a caduna ambe lo batalh. N’i aviá tres.
Mès, per las femnas aquò èra pas pareil, caliá començar per la pichona. »
Caliá començar per la campana la pus gròssa, tres còps a caduna ambe lo batalh. N’i aviá tres.
Mès, per las femnas aquò èra pas pareil, caliá començar per la pichona. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...