Félix Trébosc, peirièr

Collecté en 1998 par IOA Sur la Commune de Sauveterre-de-Rouergue Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Les maçons (peirièrs) travaillaient à la jornada du lever au coucher du soleil et pouvaient bâtir una cana de paret dans une journée. Certains, tel Félix Trébosc de Lardairòlas, étaient d’excellents cantaires.

Les constructions du Segalar sont faites d’un assemblage de pierres de schiste liées avec de la terre ou un mortier fait de chaux et de cram. 

Faute de pierres de taille, les encadrements étaient souvent en bois de châtaignier (castanhièr).

Ethnotexte

Félix TRÉBOSC

né en 1924 aux Cazes de Sauveterre.

Transcription

Occitan
Français

« A vint-a-tres ans, anèri far un an de manòbra als peirièrs, portavi l'aucèl. Pièi, me metèri a plaçar de pèiras. Aquí, cantàvem !

Aicí, anavan traire la pèira a Combrosa. La debitavan a la penche qu’apelavan. Aquò èra un pichon cunh ambe la massa. La debitavan coma un libre.
Per bastir una paret, caliá començar de curar las fondacions de soassanta de large. Aquí, caliá davalar juscal cram. De còps, èra pas pri(g)ond e de còps èra pus pri(g)ond. Mème dins la mèma tranchada ne trobàvem d’airals qu’èra pus pri(g)ond qu’a d’autres. Aital, la paret trabalhava pas jamai tant. E bastissiam aquí.
Quand èrem al planièr de la tèrra, aquí, arribava sovent que retrecissiam, montàvem la paret a cinquanta. Jol capial que i aviá la chiminièira, contunhàvem a soassanta per poire bastir en dedins e en defòra de la chiminièira.
Las granjas, aquò èra pareil, montàvem a soassanta jusca la travada e pièi montàvem a cinquanta.
Al debut, bastissiam ambe de cram e de calç grassa. Pièi se metèron a far ambe de sable e de calç idrolica.
Per ausir dire, per pagar una botelha, ne laissavan sortir una e ne metián una autra en dedins.
Las cantonadas, las picàvem al martèl e al cisèl. Cercàvem una polida pèira qu’agèssa una polida faça, un briat longa d’una quarantena. Ambe l’escaire, l’arrenjàvem dessús e dejós, que sia(gu)èssa planièira e pièi, ambe lo cisèl fasiam una rega e repetàvem mai d’un còp. Pièi, ambe la pica d’un martèl, al luòc de la picar del costat qu’aviam fach las regas, començàvem de l’autre costat, tot doçament. Pièi, la tornejàvem, caliá far doçament, de la copar pas, que nos aviá costat tant de trabalh ! Quand ne copàvem una que l’aviam presque acabada, ne caliá tornar cercar una autra. I ai trimat ! Quand picavi una pèira, cantavi pas. D’aquel temps, los autres peirièrs, montàvem las parets. Nautres, que èrem a la cantonacla, lo patron :
“Quai sap de qué fan ?”
Quand tornàvem arribar, caliá pas que las parets agèsson despassat lo cordèl. E lo cordèl, aquò èra las cantonadas que lo tenián.
Caliá un bon peirièr per montar los cantons. Caliá los aplombs de cada costat e en dedins de la paret. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...