L'òli de nose
Introduction
Le noyer (noguièr) était présent au-dessus de la limite du châtaignier (castanhièr) mais sa rareté obligeait les Montanhòls à faire de l’òli de noisette (auglana) ou de faine (feina).
Pendant longtemps la noix a fourni au Rouergue l’essentiel de l’huile (òli) qui était utilisée pour la cuisine en temps de Carême, ou pour l’éclairage dans les lampes à huile (calelhs).
La plupart des moulins possédaient un ase (ou vertelh) pour écraser les noix.
On organisait des veillées (velhadas) pour casser les noix (desnogalhar).
En occitan, le nom òli est masculin.
Ethnotexte
Jean CALVET
né en 1927 à Paris.
Transcription
Occitan
Français
« Per anar far l’òli, lai anàvem sus l’esquina.Anàvem al Carrièr. Las caliá passar jos una ròda de pèira, las caliá virar.
Quand aquò èra bien esclafat, las caliá passar a la padena per o far caufar, e caliá bolegar tot lo temps. La padena èra en coire. Dins de padenas en fonta, aquò rabinava pus lèu, caliá far atencion.
Aprèssa, caliá metre aquò al truèlh e cachar.
Mès o tornàvem passar a la padena e al truèlh dos còps. Ne tornava sortir un altre bocin. »
Quand aquò èra bien esclafat, las caliá passar a la padena per o far caufar, e caliá bolegar tot lo temps. La padena èra en coire. Dins de padenas en fonta, aquò rabinava pus lèu, caliá far atencion.
Aprèssa, caliá metre aquò al truèlh e cachar.
Mès o tornàvem passar a la padena e al truèlh dos còps. Ne tornava sortir un altre bocin. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...